És impossible conèixer bé el romanticisme del segle XIX sense conèixer l’obra d’un dels màxims exponents de la Renaixença catalana, Jacint Verdaguer. El mossèn feia servir la poesia per parlar de religió i de la fe cristiana. En aquest segon volum es reuneixen els poemes que representen figures importants com la de Sant Francesc, la de Santa Eulàlia o la de Sant Joan. A més, el recull també inclou la col·lecció de Roser de tot l’any.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902, malalt de tuberculosis.
