«El meu nom és Svetlana Al·lilúieva. Vaig néixer el 28 de febrer de 1926. El meu pare va morir el 1953. Es deia Ióssif Stalin.» Svetlana Al·lilúieva va ser l’única filla del dictador soviètic. I semblava destinada a patir les pitjors catàstrofes. La mare es va suïcidar quan Svetlana tenia sis anys, farta de la convivència amb el seu marit. Als setze anys, Svetlana va enamorar-se d’un director de cinema jueu que el seu pare va enviar al gulag. Més tard, el 1963, va tornar a enamorar-se, ara d’un intel·lectual d’esquerres hindú, i quan va morir Svetlana va voler portar-ne les cendres a l’Índia. En ser allà, va demanar asil polític a través de l’ambaixada dels Estats Units. Quan va arribar a Nova York pensava haver trobat finalment la llibertat. Però la guerra freda estava en el seu punt àlgid i Svetlana es convertia en un dels objectius principals dels serveis secrets nord-americans i soviètics. Era algú que traïa el somni comunista? O una espia enviada per Moscou sota l’aparença d’una dona inestable? Com podia la CIA no treure profit d’un testimoni tan aclaparador de denúncia del règim soviètic sense servir-se’n a conveniència? En lloc de trobar la llibertat, Svetlana es veu sotmesa a noves formes de vigilància. Malgrat tot, als Estats Units s’enriqueix amb el seu llibre Vint cartes a un amic. Però cada vegada que aconseguia una certa estabilitat alguna cosa venia a pertorbar-la quan no era ella mateixa. La seva vida va ser una vegada i una altra una lluita per fugir de l’ombra del seu pare i dels fantasmes del passat fins a la seva mort el 2011, a Wisconsin. Monika Zgustova ens presenta aquí una novel·la original emocionant i plena de girs inesperats.
