Una col·lecció de relats, publicada de forma pòstuma, que mostra l'admiració del poeta cap al cel estrellat. Està compost per 35 peces que parlen de la ciència astrològica de l'època a partir del folklore, el catolicisme o l'observació estel·lar. Un conjunt poètic i místic que s'eleva sobre les penúries i alegries de la condició humana cap a una visió més propera a Déu. Amb un ús elevat de la simbologia, Al cel conté alguns dels poemes més coneguts de l'autor, com Ales, una de les darreres peces de la col·lecció.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l'època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902 malalt de tuberculosis.
